TAN i TANT

Hem de diferenciar els mots tan i tant perquè:

• El mot tan és un adverbi que s’escriu sempre davant d’un adjectiu (tan petit), d’un altre adverbi (tan bé) o d’una locució adverbial (tan de pressa). Mai pot anar sol i és un mot invariable: sempre presenta la mateixa forma.

Ara ja no és tan jove.

Arriba tan tard que no ens veiem.

No vagis tan de pressa.

• El mot tant  pot fer la funció d’un adjectiu o d’un adverbi. Si fa d’adjectiu ha d’acompanyar un nom i concordar en gènere i nombre (tanta gent, tants amics...), i si fa d’adverbi pot complementar un verb (no corris tant) o introduir dos elements dos elements idèntics, és a dir, dos noms, dos adjectius o dos adverbis (tant el Marc com l’Anna van venir).

Com a resum (i com a truc), recordarem que tan només pot anar al davant d'una altra paraula, amb la qual no ha de concordar; tant, en canvi, sempre hi ha de concordar excepte que sigui un verb (en aquest cas, a més, hi pot anar al davant o al darrere). 

També hi ha el truc de traduir-ho al castellà, ja que té el mateix funcionament. Tot i així, no ens hem d’acostumar a guiar-nos per aquest truc, ja que sovint podem caure en errors.

EXERCICIS

Omple els buits amb tan o tant i justifica la teva resposta en cada cas:

Exemple:

• No parlis tan fort.

      En aquest cas escrivim tan perquè es tracta d’un adverbi que sempre s’escriu davant d’un adjectiu, fort.

• No és _____ fàcil.
• Va arribar _____ cansat que es va desmaiar.
• Hi ha _____ dies com llonganisses!
• És _____ alt com un pi.
• Jo no tinc _____ sentit de l’humor com tu.
• Va guanyar _____ que es va fer ric.
• Té _____ paciència!
• L’altre dia vaig arribar _____ tard que vaig anar directe al llit.

Corregeix, si cal, les oracions següents i justifica la teva resposta en cada cas:

Exemple:

• No és tant senzill com creus.

       Aquesta oració és incorrecta perquè el tant ha de fer la funció d’un adjectiu o d’un adverbi. En aquest cas no fa cap d’aquestes dues funcions, ja que no acompanya a cap substantiu ni complementa cap verb. Per tant, hem d’escriure tan, ja que va davant d’un adjectiu, senzill. L’oració correcta seria: No és tan senzill com creus.

• El camí era tan llarg que no arribàvem mai.
• Si no hagués estudiat tan no hagués aprovat.
• Hi havia tanta gent al centre comercial que vam girar cua.
• Em vaig atabalar de fer tans exercicis.
• El moble que vam comprar era tan gran que no hi va cabre al cotxe.
• Vaig a dutxar-me, a veure si l’aigua no surt tan freda com la d’ahir.
• Plovia tan que vaig arribar xop, i al refugi hi havia tanta gent que em vaig haver de quedar fora.
• Riu més i no ploris tant.
• A la televisió fan programes tant dolents que sempre m’adormo.