Interferències lèxiques

El concepte d’interferència lingüística fa referència als canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una altra llengua. Les llengües en contacte s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic. Per això parlem d’interferències lèxiques, tot i que les interferències d’una altra llengua poden ser de molts tipus més: gramaticals, sintàctiques, ortogràfiques, morfològiques o fonètiques. En aquest cas, però, ens centrarem només a les lèxiques, ja que són les més freqüents.

Les interferències lèxiques tant es poden produir en l’ús de les paraules, com en l’ús de les locucions, les frases fetes, els refranys, les estructures gramaticals, etc. i n’hi poden haver tantes com paraules té una llengua.

ACatalunya vivim en una situació de conflicte lingüístic entre el català i el castellà, i és el castellà la llengua que interfereix més en el català.

Els mots que usem d’una altra llengua en lloc dels mots de la llengua pròpia per designar els mateixos conceptes, s’anomenen barbarismes. En el cas del català sota la influència del castellà, també es pot anomenar castellanismes.

Per exemple, el verb adelantar és un castellanisme perquè la llengua catalana ja té el verb avançar per expressar la mateixa idea.

Per tant, en els castellanismes no hi ha una norma que ens permeti localitzar-los, sinó que hem de saber quines paraules estan acceptades en català. Si es tenen dubtes de com es diu una paraula en català, podem fer servir el diccionari castellà-català per saber-ho.



EXERCICI

Detecta els castellanismes de les oracions següents i utilitza la paraula catalana adequada per expressar la mateixa idea: 

Exemple:

• Va agafar les ulleres i el tub per poder bucejar per la platja.

El mot bucejar és un castellanisme. En català, la paraula que s’utilitza és capbussar-se. L’oració correcta seria: Va agafar les ulleres i el tub per poder capbussar-se per la platja.

• Quan vaig arribar a casa seva, ella estava sentada al sofà perquè no es trobava bé. 
• Va caure una tormenta tan forta que va destrossar tot el nostre conreu. 
• Vam anar a la búsqueda del seu fill.
• L’últim dia de la fira casi que no quedava la peça que necessitava per construir la meva torre.
• El dia del seu cumpleanys va fer una festa espectacular on tenies que anar disfressat per poder-hi entrar.
• Em vaig sentir molt traicionat pel meu millor amic, ara estic molt decepcionat.
• Van tenir un accident a la carretera de Prades perquè un jabalí va travessar la carretera.
• Quan es va enterar del que havia fet, va anar a demanar-li explicacions.
• Se’ns va xafar la red amb la qual jugàvem a voleibol.
• El veterinari no li va explicar amb gaire claretat quina malaltia tenia l’avestruç.
• El tren que agafo pel matí cada dia va amb retràs.
• Es va comprar una alfombra pel menjador perquè li donés més caliu a l’hivern.

Repeticions lèxiques

La propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguin connectades entre si s'anomena cohesió. Aquest conjunt de mecanismes lingüístics assegura la coherència d'un discurs i estructura el text.

La llengua ens ofereix molts recursos per a donar cohesió al text. Es poden classificar en dos grups: recursos lèxics i recursos gramaticals. En aquest apartat del blog farem referència als recursos lèxics.

Els recursos lèxics es basen en les relacions semàntiques que s'estableixen entre les paraules. La repetició lèxica és l’abundància d’escriure sempre les mateixes paraules en una oració o en un text. Això dificulta l’agilitat del text i el fa poc elegant.

Per no repetir les mateixes paraules en una oració o text, hem d’optar per:

• La substitució sinonímica: l'ús de sinònims permet referir-se a la idea que s'està expressant sense necessitat de repetir una mateixa paraula.

• Els camps semàntics: l'ús de paraules pertanyents a un mateix camp semàntic o lèxic permet cohesionar el text, ja que fan referència a un mateix tema.

EXERCICI  

Canvia les paraules repetides per un sinònim perquè el text presenti una bona coherència textual:

•           Encara que sigui una persona forta, les circumstàncies que ha viscut, i la pèrdua del seu marit i el seu fill, l'han convertit en una persona insegura.

•            A continuació descriuré les platges de les Maldives. Les platges de les Maldives són unes platges molt boniques, paradisíaques i amb molta vegetació.

•            Personalment, aquest llibre no m’ha agradat gens. El llibre tracta el tema del maltractament per part dels amos als pagesos.

•            Des de la manera de parlar, de caminar, fins i tot de gesticular. Sempre parla amb un to pla i segur.

•            Amb les arrugues de les mans, unes mans que nomes veient-les, descobreixes que són d'una persona molt treballadora i lluitadora.

•             Se’n va anar ella sola, en tren, en un tren on la gent quasi no hi cabia i amb tot l'equipatge per poder començar una nova vida, una vida en la que perdrà tres fills i al seu marit.

•            Jesús era una persona molt forta, simpàtica, i amb moltíssima vitalitat. Encara que era una persona tímida que no parlava gaire.

HEM i EM

Aquests dos mots tenen una pronúncia molt similar, però tenen usos i significats molt diferents. Per tant, segons el context farem servir un o l’altre:

• Hem és la primera persona del plural del present d’indicatiu del verb haver, i sempre va seguida d’un participi (del verb que sigui) o de la preposició de seguida d’un infinitiu.

Hem de treballar molt per poder aprovar el curs.

Hem decidit marxar de vacances a Berlín.

• Em és un pronom feble de la primera persona del singular que s'utilitza quan cal substituir un complement verbal (equivalent a “a mi”) i apareix sempre davant un verb començat en consonant. Si el verb comença en vocal seguirem les regles d’apostrofació.

Em vaig marejar durant el trajecte.

M’interessa molt aquest tema.

EXERCICIS

Omple els buits amb la forma adequada (hem/em) i justifica la teva resposta en cada cas:

Exemples:

•  Em pensava que no se’n sortiria.

           He escrit em perquè es tracta d’un pronom feble de la primera persona del singular (jo).

• Quan estàvem venint, hem vist un accident per la carretera.

He escrit hem perquè és la primera persona del plural del verb haver i, en aquest cas, va seguida d’un participi. Es refereix a nosaltres.

• El que _______  va passar aquell estiu va ser semblant a la història de Terra Baixa.

• Penso que si _______ amago aquí, no _______ trobaran.

• _______ vaig quedar sorprès al sentir aquella bona notícia.

•  _______ de decidir el més aviat possible què fem aquest estiu.

•  _______ decidit que ens casarem l’any que ve.

• Que no _______ sents quan et parlo?

•  _______ pensat que no vindrem a la festa.

• Com que es va enfadar amb mi, _______ vaig sentir obligat a demanar-li perdó.

• No puc parar d’imaginar que _______ podria passar a mi.

Pronoms febles

El pronom feble és un element gramatical àton que substitueix algun element de l’oració (el referent). Han d’anar davant o darrere del verb.

Si van davant del verb les formes poden ser reforçades o elidides, si van darrere poden ser plenes o reduïdes:

				Davant del veb		Darrere del verb
				Forma reforçada	Forma elidida	Forma plena
1a persona			singular	em	m’	-me
			plural	ens	ens	-nos
2a persona			singular	et	t’	-te
			plural	us	us	-vos
3a persona	determinat	masculí	singular	el	l’	-lo
			plural	els	les	-los
		femení	singular	la	l’	-la
			plural	les	les	-les
	reflexiu			es (se)	s’	-se
				li	li	li
indeterminat				en	n’	-ne
neutre				ho	ho	-ho
				hi	hi	-hi

Els pronoms febles generalment substitueixen un element sintàctic de la frase per evitar de tornar a repetir aquest mateix element sintàctic en un context determinat. Així, doncs, la funció sintàctica del pronom feble és la mateixa que faria l’element substituït en el mateix context. 

Cada element sintàctic de l’oració pot ser substituir per un pronom febles segons els casos següents:

• Complement directe (CD)

Si és determinat (precedit d’un article o d’un demostratiu) es substitueix pels pronoms: el, la, els les.

              No has complert la promesa            No l’has complert.

Si és indeterminat (precedit de numeral, indefinit, quantitatiu o per res) es substitueix per: en.

              M’he comprat una pilota           Me n’he comprada una. (el determinant no el substituïm, es manté. A més, hem de fer la concordança).

Si és neutre (això, allò, oració subordinada) es substitueix per ho.

              Em va explicar allò            M’ho va explicar.

• Complement indirecte (CI)

Si el CI de l’oració és singular, el substituirem per li.

               Va dir a la mare que era mentida      Li va dir que era mentida.

Si és plural, per els.

               Va dir als companys que era mentida            Els va dir que era mentida.

• Atribut

Si és determinat (precedit per article o demostratiu) el substituïm per el, la, els les.

              La noia és la més bonica.       La noia l’és.

Si és indeterminat (els altres casos) el substituïm per ho.

              La noia és molt bonica.          La noia ho és.

• Complement predicatiu

Normalment el substituïm per hi, però en verbs com fer-se, dir-se, elegir i nomenar, el substituïm per en.

              Va arribar cansat.            Hi va arribar.

              Es diu Maria.           Se’n diu.

• Complement Circumstancial

El substituïm pel pronom hi.

Quan el CC de Lloc va introduït per la preposició de, el substituïm per en.

              Va dir d’anar a Tarragona.           Va dir d’anar-hi.

              Va perdre la cartera al ball.       Va perdre-hi la cartera.

              Va marxar d’aquell lloc.             En va marxar.

• Complement de Règim Verbal

El substituïm pel pronom hi.

Quan va introduït per la preposició de, el substituïm per en.

              No t’acostumis a fer-ho així.       No t’hi acostumis.

              Va pensar en marxar d’allí.            Va pensar-hi.

              Estan parlant de la feina.           N’estan parlant.  

•  Subjecte

Només es pot substituir si és indeterminat, és a dir, si comença per un numeral, indefinit, quantitatiu o per res. En aquest cas, el substituïm per en.

En els altres casos, no es pot substituir.

              Em convenen unes vacances.       Me’n convenen unes.

              Li falta un bull.        Li’n falta un. 

              

Igual que en el CD indeterminat, quan fem la substitució mantenim el determinant.

LA COMBINACIÓ BINÀRIA  (quan substituïm dos elements de la oració)

En general, en una oració els pronoms han de seguir l’ordre següent segons la funció que facin:

CI + CD + altres complements

Observem els casos següents:

CI + CD neutre:

               

Li / Els + Ho = Li ho / Li els

               La mare va explicar allò al fill.          La mare li ho va explicar.

a mare va explicar allò als fills.           La mare els ho va explicar.

CI + CD indeterminat:

               

Li + en = li’n (li n’)

                Els + en = els en (els n’)

               La mare va explicar una cosa al fill.           La mare li’n va explicar una.

               La mare va explicar una cosa als fills.       La mare els en va explicar una.

CI + CD determinat:

               Els + la = els la  La mare va explicar la veritat als fills. La mare els la va explicar.

               Els + el = els el   La mare va explicar el problema als fills. La mare els el va explicar.

Els + les = els les  La mare va explicar les veritats als fills     La mare els les va explicar.

Els + els =els els   La mare va explicar els problemes als fills.   La mare els els va explicar.

Li + la = li la = la hi  La mare va explicar la veritat al fill. La mare la hi va explicar.

Li + el = li el = l’hi  La mare va explicar el problema al fill. La mare l’hi va explicar.

Li + les = li les = les hi  La mare va explicar les veritats al fill. La mare les hi va explicar.

Li + els = li els = els hi  La mare va explicar els problemes al fill. La mare els hi va explicar.

En aquest últim cas, el CI li es canvia per hi. 

Hem d’anar en compte amb els pleonasmes, una redundància d’un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l’oració: El partit no es recorda de la gent que els va votar. És incorrecte: *El partit no se’n recorda de la gent que els va votar, ja que en substitueix de la gent que els va votar, sintagma que ja és present en l’oració i que no hem de substituir.

  


EXERCICIS

En primer lloc, assenyala tots els complements del verb de les oracions, digues quin funció fan i després substitueix-los pel pronom corresponent:
Exemple:

• No crec en res. (CRV)

          No hi crec.

• Volia arribar a l’apartament.
• Digues a la mestra que arribaràs tard.
• Sembla una artista de cinema.
• Cada dia estava més tranquil.
• Va ensenyar la resposta.
• Va insistir molt en aquella feina.
• Has de fer més exercicis.
• Va arribar cansat de la cursa.

Omple els buits amb els pronoms corresponents i justifica, en cada cas, la teva resposta:
Exemple:

• On l’has amagada, la xocolata?

El pronom que falta és la, ja que substitueix la xocolata, un complement directe determinat. En aquest cas hem d’apostrofar el pronom perquè el verb comença en h.

• Vols més pastís? No, no _____ més.
• Vaig veure les teves amigues i _____ vaig dir que estaves malalt.
• Fes-me cas: no _____ vagis.
• No te _____ aprofitis, de la situació.
• Li havien robat el cotxe, però ara ja _____ han tornat.
• Les noies esperen l’encàrrec. Porta _____ aquesta tarda.

Corregeix els errors de les oracions següents i justifica la correcció:

Exemple:

• Viuen preocupats > En viuen.

Aquesta substitució no és correcta ja que el complement predicatiu (preocupats) es substitueix pel pronom hi. Només se substitueix per en en verbs com fer-se, dir-se, nomenar i elegir, i no és aquest cas. L’oració correcta seria: Hi viuen.

• L’home ha venut la casa als llogaters > L’home els hi ha venut.
• Escriu cartes a les amigues > Li els escriu moltes.
• Era nerviós > L’era.
• Va anar a Mèxic > Se’n va anar.
• Treu el sobre de la taula > L’hi treu.